Des de les civilitzacions més antigues trobem que l'home té la necessitat de decorar-se, les troballes d'unes petxines a la cova de Blombos a l'actual Sudafrica, ens demostren que ja fa 75.000 anys que l'home va pensar en adornar el seu cos amb elements externs a la seva pròpia naturalesa.
Segons diuen els arqueòlegs i historiadors, aquesta troballa representa la prova més antiga del pensament simbòlic de l'home. De fet l'espècie humana sempre ha tingut un desig quasi instintiu d'adornar-se, i per mitjà de la joia ha volgut explicar, significar i transmetre moltes coses. Les joies sempre han tingut una vida molt llarga, són peces que poden passar de pares a fills de genereació en generació, el valor que en si ja té el seu material si pot afegir a més el sentimental. La joia és molt més que la "peça preciosa" que defineix el diccionari.
Avui la joia és, aquell objecte portàtil, d'us individual i de petit format, realitzat generalment amb metalls nobles als quals s'hi poden afegir gemmes, esmalts i pintures a més d'altres matèries orgàniques i inorgàniques. La joia té la funció ornamental per a la persona seguint determinades pautres estètiques i participa de valors comuns al món de l'art.
